
L’11 de setembre, diada del Principat, commemorem la caiguda de Barcelona a mans borbòniques. Aquesta derrota significava gairebé la culminació de l’ocupació espanyola dels Països Catalans, que, malauradament, encara dura.
La Guerra de Successió i l’ocupació de la nostra terra van comportar, aleshores, la mort de milers de persones, bombardejos i cremes de ciutats.
Avui dia, i sota una suposada democràcia, l’ocupació continua comportant repressió i persecució quan ens enfrontem amb l’Estat i n’ataquem els símbols.
En els darrers temps hem patit la detenció de dos independentistes per canviar la bandera espanyola per una estelada al castell de Montjuïc, els judicis a Madrid, les elevadíssimes multes i els embargaments als companys que van cremar fotografies del rei i fins i tot la presó per al Franki de Terrassa per, suposadament, haver estripat una estanquera.
Que els símbols i les institucions dels Estats siguin intocables, però, no és cap casualitat: els estats ocupants necessiten aquests elements per crear-se una identitat pròpia i imposar-la als pobles que oprimeixen.
Els cal aquesta identitat artificial per crear adhesió i legitimar així la seua funció de dominació i opressió.
Perquè no hem d’oblidar que els Estats espanyol i francès són els principals sustents d’un sistema polític i econòmic imposat.
Un sistema polític que divideix el nostre territori en dos estats, que ens aboca al pou sense sortida de l’autonomisme i que ens nega el dret a l’autodeterminació com a mitjà per a decidir com ens volem organitzar com a poble; un sistema econòmic basat en l’explotació de la majoria per a assegurar el màxim benefici per a uns pocs, i que ens imposa una funció clara dins del seu entramat: ser un paradís de serveis per a la resta d’Europa.
Amb totes les conseqüències que d’això es deriven: terciarització de la nostra economia i treballs precaris i estacionaris i únicament en el sector serveis, especulació, destrucció del territori i inaccessibilitat a un habitatge digne per al jovent...
Cal tenir ben clar, doncs, que la destrucció dels Estats capitalistes espanyol i francès és una premissa bàsica per a l’alliberament popular als Països Catalans, i que és necessari que totes les lluites, ja siguin en defensa de la terra o de la llengua catalana, per l’alliberament sexual o per la llibertat d’expressió esdevinguin antagòniques amb els estats ocupants i obrin noves esquerdes als seus murs. Cal que encenguem la flama de la revolta i la fem arribar de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó, per seguir avançant, entre totes i des d’avui mateix, en la construcció d’uns Països Catalans lliures, sense classes socials ni cap tipus de discriminació.
Per la independència i la revolució, el combat maulet continua!
11 de setembre a Barcelona10h: Homenatge a Gustau Muñoz [C/Ferran]
11h: Acte polític CAJEI [Fossar de les Moreres]
11.30h: Acte polític Maulets [Passeig del Born]
13h: Manifestació pels presos i preses polítiques [Passeig del Born]
14h: Botifarrada [Passeig del Born]
17h: MANIFESTACIÓ [Plaça Urquinaona]
19h: Acte polític central [Passeig del Born]